Harry Potter: del paper a la pantalla
La hist\u00f2ria d\u2019un noi que agafa un tren per anar a una escola per a bruixots es va concebre, de fet, viatjant en tren cap a l\u2019estaci\u00f3 de King\u2019s Cross de Londres. A partir de la seva idea inicial, l\u2019escriptora de Harry Potter, J. K. Rowling, va relatar la hist\u00f2ria del viatge d\u2019en Harry en set llibres \u2014els set anys a l\u2019Escola de Bruixeria Hogwarts\u2014, que comencen quan el noi descobreix que no nom\u00e9s \u00e9s un bruixot, sin\u00f3 que el seu dest\u00ed \u00e9s derrotar-ne el m\u00e9s malvat de tots, Lord Voldemort. El primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, es va publicar al Regne Unit l\u2019any 1997, i un any despr\u00e9s als Estats Units amb un t\u00edtol lleugerament diferent: Harry Potter i la pedra del bruixot. Per\u00f2 fins i tot abans que es publiqu\u00e9s el primer llibre de la saga, el manuscrit ja va cridar l\u2019atenci\u00f3 del productor David Heyman. Han passat vint anys des que la primera pel\u00b7l\u00edcula del periple d\u2019en Harry, produ\u00efda per David Heyman, es va estrenar per al p\u00fablic, que va ser testimoni de com una comunitat m\u00e0gica cobrava vida cinematogr\u00e0fica, vivint sense ser vista, colze a colze amb el m\u00f3n no m\u00e0gic, a un sol toc de vareta en una paret de ma\u00f3. La traducci\u00f3 de les imatges del llibre a la pantalla es va posar en mans del dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig, que es va inspirar en l\u2019enorme quantitat de detalls que inclo\u00efen els llibres. La decoradora Stephenie McMillan va reunir calders i g\u00e0bies i va supervisar la construcci\u00f3 de quatre taules de trenta metres de llargada. El supervisor de modelatge Pierre Bohanna i el seu equip d\u2019attrezzo van crear escombres i varetes; mentre que l\u2019enginyer supervisor d\u2019efectes especials Mark Bullimore es va encarregar de dissenyar panys funcionals per a les caixes fortes dels bancs i les cambres secretes. Els dissenyadors gr\u00e0fics Miraphora Mina i Eduardo Lima van crear llibres de text, horricreus i un mapa amb diverses capes. El supervisor d\u2019efectes de criatures, Nick Dudman, i els seus col\u00b7laboradors van crear un drac que escopia foc, i, despr\u00e9s, la productora d\u2019efectes visuals Emma Norton i el seu equip en van fer volar una versi\u00f3 digital al voltant de les torres de Hogwarts. Tots els departaments van treballar en estreta col\u00b7laboraci\u00f3, esfor\u00e7ant-se per crear un m\u00f3n cre\u00efble i versemblant per a cada pel\u00b7l\u00edcula, sota la batuta dels directors Chris Columbus, Alfonso Cuar\u00f3n, Mike Newell i David Yates.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n dels bruixots s\u2019ha expandit molt\u00edssim des de la presentaci\u00f3 d\u2019un jove bruixot que vivia en un armari sota les escales. Despr\u00e9s d\u2019un total de vuit pel\u00b7l\u00edcules, la hist\u00f2ria d\u2019en Harry va continuar en una producci\u00f3 teatral, Harry Potter i el nen male\u00eft. I les aventures del magizo\u00f2leg Newt Scamander, autor de B\u00e8sties fant\u00e0stiques i on trobar-les, ambientades a principis del segle XX, fins i tot ara estan sent imaginades per grans realitzadors \u00e0vids per crear el seu propi m\u00f3n m\u00e0gic. Harry Potter: The Exhibition revela la creativitat i l\u2019encant que s\u2019amaguen darrere d\u2019aquesta exitosa saga cinematogr\u00e0fica i permet observar amb detall accessoris i vestits originals de les pel\u00b7l\u00edcules. Els entorns m\u00e0gics i les connexions que establir\u00e0s amb altres fans afegiran encara m\u00e9s encant a aquesta immersi\u00f3 en el m\u00f3n de la m\u00e0gia.<\/p>\n\n\n\n
El castell de Hogwarts
L\u2019Escola de M\u00e0gia i Bruixeria Hogwarts es va construir fa m\u00e9s de doscents anys a les Highlands escoceses. Dins les seves muralles i torres, les escales es mouen, els quadres parlen, i apareixen sales secretes quan el moment ho requereix. Aqu\u00ed, joves bruixes i bruixots reben una educaci\u00f3 m\u00e0gica, estudien b\u00e8sties fant\u00e0stiques, aprenen a volar amb escombra i molt m\u00e9s. Els realitzadors no volien un castell de \u00abconte de fades\u00bb per a l\u2019escola, sin\u00f3 un edifici que sembl\u00e9s real i perdurable. La inspiraci\u00f3 la van trobar en l\u2019arquitectura g\u00f2tica medieval de les institucions educatives i catedrals m\u00e9s antigues de la Gran Bretanya, amb les seves torres altes i punxegudes, agulles elevades, ornamentaci\u00f3 abundant i nombroses finestres. Al llarg de les pel\u00b7l\u00edcules, el castell de Hogwarts ha anat evolucionant per adaptar-se a les necessitats de cada hist\u00f2ria. Segons el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig, \u00abl\u2019ideal hauria estat poder llegir els set llibres d\u2019una tirada quan vam comen\u00e7ar\u00bb. \u00abPer\u00f2 a mesura que avan\u00e7aven les pel\u00b7l\u00edcules, se\u2019ns va oferir l\u2019oportunitat d\u2019anar-ne millorant i refor\u00e7ant la silueta. A ning\u00fa no semblava importar-li; el p\u00fablic semblava acceptar que tot plegat formava part d\u2019un m\u00f3n m\u00e0gic\u00bb. L\u2019\u00e0rea que envolta el castell de Hogwarts inclou una cabana per al guardabosc de Hogwarts, en Rubeus Hagrid, un camp de quidditch i una mussolerissa. Els hivernacles es troben just fora de les muralles del castell, com tamb\u00e9 un pi cabaralla, vist per primera vegada a Harry Potter i la cambra secreta. Quan en Harry Potter i en Ron Weasley perden el Hogwarts Express i no poden arribar a Hogwarts, en Ron suggereix anar-hi amb el Ford Anglia volador del seu pare, que acaba aterrant directament sobre el pi cabaralla. Per fer-hi encabir el cotxe, que llisca pel tronc mentre \u00e9s estomacat per les branques, el departament d\u2019efectes especials va construir un arbre de dos metres i mig d\u2019al\u00e7\u00e0ria controlat hidr\u00e0ulicament. El pi cabaralla es va traslladar discretament m\u00e9s a prop del castell per exig\u00e8ncies del gui\u00f3 a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban. Es descobreix que hi ha un t\u00fanel que condueix des del pi cabaralla fins a Ca l\u2019Alfred, a Hogsmeade, quan en Ron \u00e9s arrossegat al seu interior per un gos negre que sembla ser un L\u00fagubre. En Harry i l\u2019Hermione el segueixen i es troben amb el presoner Sirius Black. L\u2019arbre es va reduir de mida perqu\u00e8 en aquesta ocasi\u00f3 l\u2019acci\u00f3 es desenvoluparia arran de terra, per\u00f2, tal com explica el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig, \u00abencara que fos m\u00e9s petit, aix\u00f2 no el feia menys perill\u00f3s\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El barret triador
Abans de la festa d\u2019obertura de l\u2019any escolar al Gran Sal\u00f3, els estudiants de primer any es distribueixen en una de les quatre resid\u00e8ncies de Hogwarts: Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw i Slytherin. Durant els anys de Harry Potter a Hogwarts, la professora Minerva McGonagall, interpretada per Maggie Smith, col\u00b7loca el barret triador damunt del cap de cada estudiant i llavors el barret li diu a quina resid\u00e8ncia passar\u00e0 a pert\u00e0nyer (tot i que, tal com en Harry li explica al seu fill Albus, sempre t\u00e9 en compte les prefer\u00e8ncies personals).
El barret que tria, originalment havia de ser un titella, per\u00f2 quan es va provar a la pel\u00b7l\u00edcula, aix\u00f2 \u00e9s el que semblava exactament: un titella de barret assegut sobre el cap d\u2019una criatura. Per aix\u00f2, finalment el barret va passar a ser digital, amb un disseny basat en un barret d\u2019antelina creat per la dissenyadora de vestuari Judianna Makovsky. Quan el supervisor d\u2019efectes visuals Rob Legato el va veure, va preguntar: \u00abI per on parlar\u00e0?\u00bb El director Chris Columbus li va respondre: \u00abElla ha dissenyat el barret. Ara et toca a tu fer que parli\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El barret que tria que va acabar apareixent en pantalla estava format per una combinaci\u00f3 d\u2019elements f\u00edsics i digitals. L\u2019actriu Maggie Smith en duia una versi\u00f3 de cuir a la m\u00e0 la major part del temps. Normalment feia la m\u00edmica de col\u00b7locar el barret damunt del cap dels actors, tret del cas de Daniel Radcliffe per a la tria d\u2019en Harry. Per al rodatge, una versi\u00f3 simplificada del barret tenia solapes que penjaven i una \u00abala\u00bb, que Judianna Makovsky descriu com \u00abb\u00e0sicament, una anella que es col\u00b7locava al voltant dels caps dels actors\u00bb. Aix\u00f2 es completava amb una armadura i altres elements que s\u2019utilitzarien com a punts de registre per sincronitzar les versions real i animada, en una t\u00e8cnica semblant a la captura de moviment. A Harry Potter i la cambra secreta, el barret parlant del despatx de Dumbledore \u00e9s totalment digital. L\u2019\u00faltim cop que es va veure un barret que tria funcional va ser a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2), quan en Neville Longbottom, interpretat per Matthew Lewis, n\u2019extreu l\u2019espasa de Gryffindor. En realitat, aquesta espasa era semblant a una cinta m\u00e8trica, de manera que s\u2019anava desenrotllant a mesura que Lewis l\u2019extreia.<\/p>\n\n\n\n
En el transcurs de les pel\u00b7l\u00edcules, es van crear set barrets funcionals, cadascun amb plecs diferents, perqu\u00e8, \u00f2bviament, mai no s\u2019arriben a mostrar junts.<\/p>\n\n\n\n
La resid\u00e8ncia Gryffindor
La resid\u00e8ncia Gryffindor deu el seu nom a un dels quatre fundadors de Hogwarts, N\u00edcanor Gryffindor. Els estudiants elegits per a Gryffindor es caracteritzen pel seu coratge, valentia i determinaci\u00f3. El seu emblema mostra un lle\u00f3 emmarcat pels colors daurat i vermell propis de la resid\u00e8ncia. El fantasma de la casa de Gryffindor \u00e9s en Nick-de-poc-sense-cap, i durant l\u2019\u00e8poca d\u2019en Harry a Hogwarts, la seva cap \u00e9s la professora de Transfiguraci\u00f3 Minerva McGonagall. Les depend\u00e8ncies de Gryffindor inclouen una espaiosa sala comuna plena de c\u00f2modes butaques, sof\u00e0s entapissats en vermell i una gran xemeneia. \u00abEn Harry vivia en un armari sota les escales\u00bb, explica la decoradora Stephenie McMillan. \u00abVol\u00edem establir un clar contrast amb aquella vida tan poc agradable. La sala comuna \u00e9s la primera experi\u00e8ncia casolana confortable que en Harry experimenta a la vida, aix\u00ed que vol\u00edem que transmet\u00e9s just aquesta sensaci\u00f3\u00bb. Es tracta d\u2019un lloc c\u00e0lid, amb una gran xemeneia, un sof\u00e0 desgastat, una catifa esfilagarsada\u2026 un indret tranquil i segur\u00bb. La sala comuna de Gryffindor \u00e9s on en Harry rep els seus primers regals de Nadal, un jersei teixit per la Molly Weasley i la capa de la invisibilitat del seu pare; on en Ron suplica constantment a l\u2019Hermione que li faci els deures, i on en Neville intenta impedir que en Harry, en Ron i l\u2019Hermione vagin a buscar la pedra filosofal. Un artefacte important per a la resid\u00e8ncia \u00e9s l\u2019espasa de Gryffindor, fabricada per g\u00f2blins, que apareix davant de qualsevol Gryffindor que la necessiti. En Harry en fa un bon \u00fas per derrotar un basilisc a Harry Potter i la cambra secreta. L\u2019espasa es va inspirar en peces d\u2019armament real. \u00abVam rec\u00f3rrer a una de les nostres empreses de lloguer de material per aconseguir diverses espases\u00bb, explica el cap d\u2019attrezzo Barry Wilkinson. \u00abLes vam col\u00b7locar totes juntes i en vam anar triant les parts que ens agradaven: la fulla d\u2019una, l\u2019empunyadura d\u2019una altra\u2026 Fins que al final vam crear el nostre propi disseny\u00bb. Al pom i al guardam\u00e0 hi ha encastades joies de color rob\u00ed, el color de la resid\u00e8ncia de Gryffindor, mentre que la imatge d\u2019un home tallada a l\u2019empunyadura se suposa que correspon al seu hom\u00f2nim, N\u00edcanor Gryffindor. L\u2019espasa de Gryffindor destrueix tres horricreus d\u2019en Voldemort: quan en Dumbledore la utilitza per destruir l\u2019anell d\u2019en Morvosc Gaunt, quan en Ron Weasley fa miques el medall\u00f3 de Slytherin i quan en Neville Longbottom decapita la serp Nagini.<\/p>\n\n\n\n
La resid\u00e8ncia Hufflepuff
La resid\u00e8ncia Hufflepuff deu el seu nom a una de les quatre fundadores de Hogwarts, Hort\u00e8nsia Hufflepuff. Els estudiants de Hufflepuff s\u00f3n coneguts per la seva dedicaci\u00f3, paci\u00e8ncia i lleialtat. L\u2019emblema de Hufflepuff mostra la seva mascota, un teix\u00f3, emmarcat pels colors de la resid\u00e8ncia, el groc i el negre. El fantasma de la resid\u00e8ncia de Hufflepuff \u00e9s en Fra Gras, i durant l\u2019estada d\u2019en Harry a Hogwarts, la seva cap \u00e9s la professora d\u2019Herbologia Pomona Coliflor. Hufflepuff era la resid\u00e8ncia d\u2019en Cedric Diggory, un dels dos campions de Hogwarts al Torneig dels Tres Bruixots, que t\u00e9 lloc a Harry Potter i el calze de foc. Tamb\u00e9 era la resid\u00e8ncia de la Nimfadora Tonks, que respondr\u00e0 de manera taxativa a qualsevol que l\u2019anomeni aix\u00ed: \u00abNo em diguis Nimfadora!\u00bb. La Tonks era una membre destacada de l\u2019orde del F\u00e8nix, que va lluitar contra l\u2019ascens al poder d\u2019en Voldemort. La copa de Hufflepuff, un artefacte de la resid\u00e8ncia que en Voldemort va convertir en horrocreu, va pert\u00e0nyer al seu dia a la seva fundadora, Hort\u00e8nsia Hufflepuff. Quan la dissenyadora gr\u00e0fica Miraphora Mina va rebre l\u2019enc\u00e0rrec de crear-la, nom\u00e9s sabia que havia de ser daurada i que havia d\u2019incloure un teix\u00f3, i la va presentar en el que es consideraria una mida normal. Els realitzadors li van demanar si podia ser m\u00e9s petita, i tamb\u00e9 que tingu\u00e9s en compte que n\u2019haurien de mostrar centenars de r\u00e8pliques, ja que es veuria afectada per la maledicci\u00f3 duplicadora Geminio a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 1).
Cada resid\u00e8ncia de Hogwarts t\u00e9 el seu propi fantasma: el de Gryffindor \u00e9s Sir Nicholas de Mimsy-Porpington, anomenat Nick-de-poc-sense-cap; el de Ravenclaw \u00e9s la Dama Grisa i el de Slytherin \u00e9s el Bar\u00f3 Sagnant. El fantasma de Hufflepuff \u00e9s el jovial Fra Gras, que sempre es llan\u00e7a damunt de la taula de la seva resid\u00e8ncia entre sorollosos udols. En Fra Gras \u00e9s interpretat per Simon Fisher-Becker, que portava un vestit fet d\u2019un teixit de malla amb incrustacions de cablejat de coure, igual que tots els altres fantasmes, perqu\u00e8 la indument\u00e0ria fos flexible i a la vegada pogu\u00e9s conservar la forma. \u00abEls vestits pesaven molt i no era f\u00e0cil caminar-hi\u00bb, recorda Fisher-Becker. Tot i aix\u00ed, als actors fantasma no els va caldre caminar gaire per interpretar el seu paper, ja que anaven agafats amb una s\u00e8rie de cables que els van elevar sis metres per fer la seva entrada al Gran Sal\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La resid\u00e8ncia Ravenclaw
La resid\u00e8ncia Ravenclaw deu el seu nom a una de les quatre fundadores de Hogwarts, Mari Pau Ravenclaw, que va difondre la idea que \u00abEl tresor de l\u2019enteniment val m\u00e9s que tot el firmament\u00bb. Els estudiants de Ravenclaw s\u00f3n enginyosos, aplicats i saberuts. El seu emblema mostra una \u00e0guila envoltada pels colors de la resid\u00e8ncia, el blau i el gris plata. El fantasma de la resid\u00e8ncia de Ravenclaw \u00e9s la Dama Grisa. El cap de la resid\u00e8ncia durant l\u2019estada d\u2019en Harry a Hogwarts \u00e9s el professor d\u2019Encanteris Filius Flitwick. El professor Flitwick va patir una sorprenent transformaci\u00f3 entre la seva primera aparici\u00f3, a Harry Potter i la pedra filosofal, i la seg\u00fcent, a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban. A La pedra filosofal, \u00ab\u00e9s el professor d\u2019aspecte m\u00e9s envellit, amb la barba molt canosa i pocs cabells al cap\u00bb, diu l\u2019actor Warwick Davis, que va apar\u00e8ixer a totes les pel\u00b7l\u00edcules de Harry Potter tret d\u2019una, \u00abel t\u00edpic professor\u00bb. En Flitwick no apareixia descrit amb gaire detall al llibre d\u2019El pres d\u2019Azkaban, aix\u00ed que el director Alfonso Cuar\u00f3n va demanar a Davis que interpret\u00e9s el director del Cor de la Granota vestit d\u2019esm\u00f2quing. Quan Mike Newell es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 de Harry Potter i el calze de foc, va demanar si es podia mantenir la versi\u00f3 m\u00e9s jove del personatge. A Davis no li va importar, ja que trigava quatre a hores a maquillar-se per al Flitwick m\u00e9s gran, mentre que per a les combinacions m\u00e9s joves, els professors d\u2019Encanteris i de M\u00fasica M\u00e0gica, nom\u00e9s n\u2019hi calien dues i mitja. Entre els estudiants de Ravenclaw m\u00e9s coneguts hi ha el pomp\u00f3s professor de Defensa contra les Forces del Mal Gilbert Decors, la professora de Futurologia Sibil\u00b7la Trelawney i el fantasma Gemma Warren, \u00e0lies Gemma Gemec, que sol apar\u00e8ixer en un dels lavabos de Hogwarts. Molts estudiants de Ravenclaw van ser membres de l\u2019Ex\u00e8rcit d\u2019en Dumbledore, entre ells la Xo Xang i la Luna Lovegood. La Luna va esdevenir una amiga especialment apreciada per en Harry Potter, i els seus coneixements li van resultar de gran ajuda en el seu combat contra en Voldemort. La tiara de Ravenclaw, un objecte perdut fa molt de temps que mostra una representaci\u00f3 estilitzada de la mascota de la resid\u00e8ncia, va pert\u00e0nyer al seu dia a Mari Pau Ravenclaw. La tiara va ser dissenyada originalment per Miraphora Mina per a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 1), i se\u2019n pot veure una primera versi\u00f3 en un bust que hi ha a casa d\u2019en Xen\u00f2fil Lovegood. Per a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2) se\u2019n va produir una versi\u00f3 final, que \u00e9s la que en Harry troba a la Sala de la Necessitat.<\/p>\n\n\n\n
La resid\u00e8ncia Slytherin
La resid\u00e8ncia Slytherin deu el seu nom al fundador de l\u2019escola, S\u00edrpentin Slytherin, i els seus membres s\u00f3n coneguts pel seu orgull, ambici\u00f3 i ast\u00facia. L\u2019emblema de Slytherin est\u00e0 presidit per una serp enroscada sobre un camp amb els colors verd i platejat propis de la resid\u00e8ncia. El fantasma de la resid\u00e8ncia de Slytherin \u00e9s el Bar\u00f3 Sagnant i el seu cap durant l\u2019estada d\u2019en Harry a Hogwarts \u00e9s el professor de Pocions Severus Snape. Tot i que els Slytherin poden ser tan valents i lleials com qualsevol Gryffindor, la resid\u00e8ncia va allotjar al seu dia un dels bruixots m\u00e9s perillosos de tots els temps: en Tod Rodlel, que s\u2019acabaria convertint en Lord Voldemort. La majoria dels Cavallers de la mort d\u2019en Voldemort eren membres de Slytherin, inclosa la fam\u00edlia Malfoy, els germans Carrow i la Bel\u00b7latrix Lestrange, la m\u00e9s tena\u00e7 ac\u00f2lita del bruixot tenebr\u00f3s. En el seu intent per assolir la immortalitat, en Voldemort va crear dos horrocreus a partir d\u2019artefactes relacionats amb les resid\u00e8ncies per amagar-hi fragments de la seva \u00e0nima: el medall\u00f3 de S\u00edrpentin Slytherin i l\u2019anell de Marvolo Gaunt, avi d\u2019en Rodlel. Un altre horrocreu es va crear a partir d\u2019un diari escrit al seu dia des de Hogwarts. A Harry Potter i la cambra dels secrets, en Harry Potter i en Ron Weasley es disfressen d\u2019en Crabbe i en Goyle fent servir la poci\u00f3 de la mutaci\u00f3 per visitar la sala comuna de Slytherin a la recerca d\u2019informaci\u00f3 sobre l\u2019hereu de Slytherin. La sala comuna de Slytherin es troba a la zona m\u00e9s profunda de Hogwarts. \u00ab\u00c9s en una masmorra situada sota el llac d\u2019aig\u00fces negres\u00bb, explica el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig, \u00abben b\u00e9 sota l\u2019aigua\u00bb. Com a contrast a l\u2019estil g\u00f2tic i medieval general del castell de Hogwarts, Craig va triar un estil arquitect\u00f2nic una mica anterior, el rom\u00e0nic. \u00abT\u00e9 un aire diferent\u00bb, explica Craig. \u00ab\u00c9s molt m\u00e9s s\u00f2lid, m\u00e9s robust, tal com s\u2019esperaria d\u2019una masmorra. La nostra altra premissa \u00e9s que l\u2019estan\u00e7a havia de semblar esculpida directament en la pedra, com Petra\u00bb. La ciutat de Petra, situada al sud-oest de Jord\u00e0nia, va ser excavada directament en els penya-segats de pedra arenosa. \u00abPer aix\u00f2\u00bb, continua, \u00abno hi ha blocs ni juntures a la ma\u00e7oneria\u00bb. La decoradora Stephenie McMillan va omplir l\u2019estan\u00e7a de sof\u00e0s de cuir negre i accessoris platejats amb motius de caps de serp. Es van eliminar els tons vermells dels tapissos de les parets per donar-los un toc verd\u00f3s que reforc\u00e9s la sensaci\u00f3 submarina de l\u2019indret. La sala comuna de Slytherin disposa d\u2019una xemeneia tan gran com la de Gryffindor, per\u00f2 a difer\u00e8ncia d\u2019aquesta, sempre est\u00e0 apagada i \u00e9s freda.<\/p>\n\n\n\n
El Gran Sal\u00f3
El Gran Sal\u00f3 del castell de Hogwarts \u00e9s el lloc on professors i estudiants mengen, estudien i fan celebracions. Aquest monumental punt de trobada d\u2019estil g\u00f2tic acull els banquets d\u2019inici i final de curs, les competicions del club de duel, el Ball d\u2019Hivern i tamb\u00e9 les festes de Halloween i Nadal, per a les quals es decora anualment. Conscient que es tractaria d\u2019un escenari recurrent, el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig hi va col\u00b7locar un terra de pedra de York que va durar deu anys, durant els quals els estudiants de Hogwarts van caminar, c\u00f3rrer i fins i tot ballar damunt la seva superf\u00edcie. Per als \u00e0pats i les trobades, s\u2019hi van col\u00b7locar quatre taules de trenta metres de llarg envoltades per vuit bancs tamb\u00e9 de trenta metres. \u00abEncarregar-nos nosaltres mateixos de la fabricaci\u00f3 d\u2019aquest mobiliari era l\u2019opci\u00f3 natural en aquest cas\u00bb, explica l\u2019encarregada de decorats Stephenie McMillan, \u00abperqu\u00e8 dubto que hi hagi cap lloc on es puguin comprar o llogar cent vint metres de taules de refectori o els dos-cents quaranta metres de bancs que les acompanyaven\u00bb. Per mostrar indicis de la longevitat de Hogwarts, aquestes peces estaven \u00abdesgastades\u00bb, i s\u2019encoratjava els actors a escriure o dibuixar a les superf\u00edcies de les taules. Sota un sostre m\u00e0gic que ofereix vistes del cel di\u00fcrn i nocturn, suren centenars d\u2019espelmes. Durant el rodatge de la primera escena al Gran Sal\u00f3, es van penjar espelmes reals des del sostre, per\u00f2, finalment, per motius de seguretat, es van haver de canviar per versions digitals. Aix\u00ed, es van crear cinc mides d\u2019espelmes de CGI, amb sis cicles de flama diferents perqu\u00e8 no n\u2019hi hagu\u00e9s dues d\u2019iguals. La tecnologia digital tamb\u00e9 va permetre crear arranjaments \u00fanics, amb espelmes en forma de cercle, d\u2019espiral i fins i tot d\u2019estrella de mar. Es va definir un horitz\u00f3 al sal\u00f3 perqu\u00e8, quan hi caigu\u00e9s pluja o neu, desapareguessin sempre al mateix nivell.<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019actriu Maggie Smith li va semblar que el Gran Sal\u00f3 era exactament com se l\u2019havia imaginat mentre llegia els llibres. El que no s\u2019imaginava era com es desenvoluparia la batalla de varetes que enfronta la Minerva McGonagall i en Severus Snape al Gran Sal\u00f3 a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2). Quan en Harry Potter torna d\u2019amagat a Hogwarts amb en Ron i l\u2019Hermione per buscar els horrocreus d\u2019en Voldemort, el jove bruixot es revela davant de l\u2019Snape. Per\u00f2 just quan estudiant i professor es disposen a enfrontar-se, als llibres la professora McGonagall aparta en Harry i inicia un duel de varetes amb l\u2019Snape. El guionista Steve Kloves va pensar que era en Harry qui ho havia de fer, per\u00f2 l\u2019autora J. K. Rowling no hi estava d\u2019acord, i per aix\u00f2 Maggie Smith va estar practicant moviments amb la seva vareta com si es bat\u00e9s en duel amb un floret d\u2019esgrima, pensant que la seva lluita seria m\u00e9s f\u00edsica. \u00abPer\u00f2, \u00e9s clar, el funcionament de les varetes \u00e9s m\u00e0gic\u00bb, es va adonar despr\u00e9s Maggie Smith. \u00abI, quan se\u2019n fa servir una, els combats es poden desenvolupar a molta dist\u00e0ncia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Les varetes dels bruixots
Les varetes s\u2019utilitzen per canalitzar la m\u00e0gia i llan\u00e7ar encanteris, maleficis o sortilegis. L\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una vareta \u00e9s un important ritual d\u2019iniciaci\u00f3 per a totes les bruixes i bruixots, per\u00f2, tal com explica a en Harry Potter en Garrick Ollivander, la fam\u00edlia del qual fabrica varetes des de l\u2019any 382 aC, \u00abla vareta escull el bruixot\u00bb. Les varetes estan fetes d\u2019una immensa varietat de fustes nobles i contenen nuclis d\u2019una poderosa subst\u00e0ncia m\u00e0gica, com ara anells de cors de drac, p\u00e8ls d\u2019unicorn i plomes de cua de f\u00e8nix. Les primeres varetes creades per a les pel\u00b7l\u00edcules eren en general senzilles, de tipus bast\u00f3, fabricades per Pierre Bohanna i el departament d\u2019attrezzo amb fustes nobles de palissandre i ban\u00fas. A partir de la tercera pel\u00b7l\u00edcula, per\u00f2, aquests objectes m\u00e0gics es van adaptar als seus portadors i Bohanna va buscar fustes rares amb rebaves i formes atractives. Es va fer servir un motlle de la vareta mestra per poder-la replicar en resina per a \u00abl\u2019\u00fas quotidi\u00e0\u00bb i en goma d\u2019uret\u00e0 per a les acrob\u00e0cies. La fusta real no era un material pr\u00e0ctic, ja que es podia trencar o estellar. Malgrat que no fossin de fusta, Daniel Radcliffe va trencar una vuitantena de varetes al llarg del rodatge de les pel\u00b7l\u00edcules, sovint despr\u00e9s d\u2019haver-les fet servir com a baquetes al plat\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Quan en Harry Potter entra a la botiga de varetes dels Ollivander, \u00e9s rebut pel mateix Garrick Ollivander, que llisca per una escala de tres metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria. \u00abCap actor no podria demanar una entrada m\u00e9s fant\u00e0stica que aquella\u00bb, afirma John Hurt, l\u2019int\u00e8rpret del personatge. La recerca de Hurt sobre la professi\u00f3 de l\u2019Ollivander va ser \u00abun exercici total d\u2019imaginaci\u00f3\u00bb, explica. \u00abNo es pot fer gaire recerca sobre els fabricants de varetes m\u00e0giques si en el m\u00f3n real no existeixen!\u00bb. M\u00e9s de disset mil capses de varetes omplien les prestatgeries de la botiga, cadascuna amb una etiqueta escrita a m\u00e0 que indicava la subst\u00e0ncia del nucli i el tipus de fusta de cadascun d\u2019aquests preuats objectes. La informaci\u00f3 addicional de les capses estava escrita en runes i estils d\u2019escriptura ancestrals, i totes portaven estampat a m\u00e0 el logotip d\u2019Ollivander. Les capses, un cop sotmeses a un proc\u00e9s d\u2019envelliment i desgastament, es van cobrir d\u2019una generosa capa de pols i es van col\u00b7locar, ben atape\u00efdes, a les prestatgeries de cinc metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria de la botiga. La primera prova de vareta d\u2019en Harry acaba amb desenes de capses de varetes volant fora dels seus calaixos i prestatgeries i amb tot el contingut per terra. Quan prova una segona vareta, acaba trencant un gerro. Per\u00f2 quan la tercera vareta tria en Harry, la cara del jove bruixot s\u2019il\u00b7lumina en sentir que la for\u00e7a m\u00e0gica el travessa. No es van fer servir efectes digitals per a aquesta escena. \u00abVol\u00edem crear aquest moment m\u00e0gic i transmetre la sensaci\u00f3 del poder de la vareta\u00bb, explica el director Chris Columbus. \u00abVam reduir la velocitat de la pel\u00b7l\u00edcula, vam fer bufar una mica de vent contra els cabells d\u2019en Daniel Radcliffe i vam atenuar la il\u00b7luminaci\u00f3. La jugada va funcionar de meravella i va crear una sensaci\u00f3 totalment versemblant\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
La classe de Pocions
A la classe de Pocions, els estudiants aprenen a elaborar elixirs i t\u00f2nics, guiats pel professor Severus Snape durant els primers cinc anys d\u2019en Harry a Hogwarts, i, despr\u00e9s, per l\u2019Horaci Llagot. Les pocions s\u2019utilitzen per a tota mena de finalitats: hi ha pocions d\u2019amor per guanyar-se l\u2019afecte d\u2019alg\u00fa, com ara l\u2019amort\u00e8sia, pocions per dir la veritat, com el veritas\u00e8rum, i fins i tot una poci\u00f3 que propicia l\u2019\u00e8xit, anomenada Felix Felicis o \u00absort l\u00edquida\u00bb, mentre en dura l\u2019efecte. A Harry Potter i el calze de foc, en Fred i en George Weasley, menors d\u2019edat, es beuen una poci\u00f3 envellidora per intentar participar al Torneig dels Tres Bruixots. Es van col\u00b7locar cinc-cents flascons de pocions als prestatges del decorat cinematogr\u00e0fic corresponent al despatx de l\u2019Snape, xifra que va cr\u00e9ixer fins als mil flascons per a l\u2019aula d\u2019en Llagot. Els ingredients de les pocions es trobaven en ampolles amb mides que anaven d\u2019uns pocs cent\u00edmetres fins a uns quants metres, cadascuna amb la seva pr\u00f2pia etiqueta escrita a m\u00e0 pel departament gr\u00e0fic. Per a les pel\u00b7l\u00edcules es van arribar a fer servir m\u00e9s de dos-cents calders, alguns dels quals s\u2019escalfaven amb cremadors Bunsen. Per a la poci\u00f3 Felix Felicis es va crear un calder en miniatura fet a mida. A segon curs, l\u2019Hermione Granger prepara la complicada poci\u00f3 de la mutaci\u00f3, que canvia l\u2019aparen\u00e7a d\u2019una persona. La majoria de les pocions que els actors es bevien a les pel\u00b7l\u00edcules es preparaven amb sopes de sabors agradables al paladar, com ara pastanaga o coriandre. Per\u00f2 els realitzadors volien que els actors tinguessin una reacci\u00f3 real quan beguessin el que se suposava que era una barreja fastigosa, aix\u00ed que aquesta poci\u00f3 contenia trossets de verdura i se servia freda. A Harry Potter i el misteri del pr\u00edncep, quan en Harry i en Ron es troben amb un nou professor de Pocions i sense el llibre de text obligatori, lluiten per aconseguir la que creuen que \u00e9s la millor edici\u00f3 d\u2019Elaboraci\u00f3 de pocions, nivell superior que hi ha a l\u2019armari de classe. \u00abNom\u00e9s ten\u00edem uns quants segons en pantalla per mostrar al p\u00fablic per qu\u00e8 tots dos volien un llibre i no l\u2019altre\u00bb, explica la dissenyadora gr\u00e0fica Miraphora Mina, \u00abencara que no sabessin que aquell volum descartat contenia tots els secrets i coneixements que en Harry necessitava per fer evolucionar la hist\u00f2ria\u00bb. \u00abVam haver de dissenyar una versi\u00f3 nova i una altra d\u2019antiga del mateix llibre perqu\u00e8 fossin r\u00e0pidament identificables com la mateixa obra, per\u00f2 d\u2019edicions diferents\u00bb. En Harry acaba amb el llibre gastat i atrotinat que era propietat del mig pr\u00edncep, que resulta ser el professor de Pocions Severus Snape. El volum \u00e9s ple de les notes gargotejades als marges i al voltant del text de l\u2019anterior propietari, totes escrites a m\u00e0 per Miraphora Mina. \u00abJo m\u2019encarregava de la cal\u00b7ligrafia d\u2019en Severus Snape\u00bb, diu, \u00abaix\u00ed que em vaig haver d\u2019imaginar com devia escriure\u00bb. \u00abVaig pensar que el que m\u00e9s li esqueien eren unes l\u00ednies desordenades i espont\u00e0nies, plenes de pensaments i de notes ratllades. Es van crear vuit versions del llibre, inclosa una que era el doble de grossa que les altres per utilitzar-la en els primers plans\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
La classe de Defensa contra les Forces del Mal
Cada any, els estudiants de Hogwarts estudien Defensa contra les Forces del Mal, classe en qu\u00e8 aprenen a protegir-se de maleficis, encanteris, malediccions i criatures malvades, i tamb\u00e9 a contraatacar-los. Malauradament, des que el director Albus Dumbledore va rebutjar la incorporaci\u00f3 com a professor d\u2019en Tod Rodlel, que m\u00e9s endavant esdevindria Lord Voldemort, Hogwarts no ha pogut mantenir cap professor de l\u2019assignatura durant m\u00e9s d\u2019un any seguit. Per a la primera pel\u00b7l\u00edcula, la classe d\u2019en Quirinius Quirrell es va rodar a l\u2019abadia de Lacock. Per a les pel\u00b7l\u00edcules seg\u00fcents es va construir una nova aula a l\u2019estudi Leavesden, en una sala sota teulada amb finestres elevades. Cada any, els escen\u00f2grafs la dotaven d\u2019un nou aspecte segons la personalitat o els gustos del professor de torn. A Harry Potter i la cambra secreta hi havia el narcisista Gilbert Decors, que va penjar fotografies i quadres d\u2019ell mateix a la sala. L\u2019aula d\u2019en Remus Llopin a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban inclo\u00efa objectes naturals que els productors d\u2019attrezzo van imaginar que havia recollit en el decurs dels seus viatges. Per a Harry Potter i el calze de foc, la decoraci\u00f3 per a l\u2019Alastor Murri es va inspirar en el seu \u00abull foll\u00bb, amb l\u2019habitaci\u00f3 decorada amb enormes lents \u00f2ptiques. Com que la Dolors Umbridge amb prou feines ensenyava m\u00e0gia defensiva a Harry Potter i l\u2019orde del f\u00e8nix, la decoradora Stephenie McMillan va deixar la sala buida, excepte pel que fa als pupitres dobles dels estudiants. Una de les lli\u00e7ons del professor Remus Llopin per a la seva classe tracta sobre els impostorus, que adopten la forma del que m\u00e9s tem cada persona. Aquestes temibles transformacions es repel\u00b7leixen llan\u00e7ant l\u2019encantament Ridiculus. D\u2019aquesta manera, l\u2019impostorus acaba convertit en una figura c\u00f2mica i inofensiva. En Neville Longbottom \u00e9s el primer a provar-ho, i el seu impostorus \u00e9s una combinaci\u00f3 del professor Severus Snape i la seva \u00e0via. En Llopin li suggereix que visualitzi l\u2019Snape amb el barret d\u2019ocell i la faldilla de tweed de la seva \u00e0via. Quan li van preguntar qu\u00e8 hauria pensat el seu personatge sobre aquest canvi d\u2019imatge, l\u2019actor Alan Rickman es va mostrar conven\u00e7ut que l\u2019Snape s\u2019hauria posat com una fera. \u00abL\u2019Snape no \u00e9s dels que aplaudeixen les bromes\u00bb, va explicar Rickman. \u00abM\u00e9s aviat diria que t\u00e9 un sentit de l\u2019humor extremament limitat\u00bb. En Ron Weasley posa patins al seu impostorus d\u2019acrom\u00e0ntula quan llan\u00e7a l\u2019encantament, mentre que la Parvati Patil transforma una cobra en una caixa de joguina de la qual surt un pallasso. Mai no s\u2019arriba a veure quina \u00e9s la forma real d\u2019un impostorus. Tot i aix\u00ed, els dissenyadors d\u2019efectes visuals van haver d\u2019idear les transicions de les versions terror\u00edfiques a les rid\u00edcules, i per fer-ho van crear un tornado giratori amb les dues formes de l\u2019impostorus.<\/p>\n\n\n\n
La classe de Bot\u00e0nica
La bot\u00e0nica \u00e9s l\u2019estudi de les plantes m\u00e0giques, moltes de les quals presenten beneficis medicinals o d\u2019altra mena, per la qual cosa a classe els estudiants no nom\u00e9s amplien els seus coneixements, sin\u00f3 que els seus esfor\u00e7os tamb\u00e9 ajuden companys i professors. La classe de Bot\u00e0nica \u00e9s impartida per la professora Pomona Sprout, l\u2019habilitat de la qual amb les plantes esdev\u00e9 crucial quan l\u2019Hermione es troba amb el basilisc alliberat de la cambra secreta. La mirada d\u2019aquesta criatura \u00e9s tan perillosa que fins i tot de manera indirecta fa que la seva presa es quedi petrificada. L\u2019ant\u00eddot contra la petrificaci\u00f3 s\u2019elabora amb arrels de mandr\u00e0gora. Afortunadament, la primera lli\u00e7\u00f3 de la professora Sprout a la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s el m\u00e8tode de trasplantament de les mandr\u00e0gores madures, els plors de les quals poden ser mortals per als qui els senti. Armats amb orelleres, els estudiants arrenquen amb valentia les plantes dels seus testos i les trasplanten de seguida en testos m\u00e9s grans. El taller de criatures va crear m\u00e9s de cinquanta cries de mandr\u00e0gora animatr\u00f2niques, amb boques que xisclen i arrels que es recargolen manejades per controladors situats sota la taula de l\u2019hivernacle. Tamb\u00e9 es van fabricar diverses mandr\u00e0gores que es podien extreure completament dels testos sense deixar de moure els bra\u00e7os i la boca, i fins i tot mossegar-li el dit a en Draco Malfoy. Els dissenyadors de criatures van fer que les mandr\u00e0gores fossin criatures lletges i molestes, tenint en compte que al final calia trossejar-les per elaborar la poci\u00f3 reconstituent. A Harry Potter i la pedra filosofal, en Harry, en Ron i l\u2019Hermione es topen amb diversos obstacles mentre miren d\u2019impedir que el professor Quirrell aconsegueixi la pedra, el segon dels quals \u00e9s una planta carnosa i gomosa anomenada \u00abtrampa del diable\u00bb. Els brots llargs i enfiladissos de la trampa del diable envolten qualsevol persona o cosa que tingui la mala sort de topar-hi, i si la v\u00edctima es deixa endur pel p\u00e0nic, com \u00e9s el cas d\u2019en Ron, costa encara m\u00e9s fugir-ne. Per sort, l\u2019Hermione recorda el consell que la professora els va donar a classe de Bot\u00e0nica en forma de rima: \u00abAguait del diable, impenetrable, pot ser mortal, per\u00f2 el sol li fa mal\u00bb. Aix\u00ed, la jove llan\u00e7a l\u2019encanteri Lumus solem per il\u00b7luminar l\u2019estan\u00e7a i poder alliberar en Ron. El pla original era crear la trampa del diable digitalment, per\u00f2 resultava massa cost\u00f3s i per aix\u00f2 el director Chris Columbus va preferir buscar solucions pr\u00e0ctiques. Columbus va fer servir una t\u00e8cnica d\u2019all\u00f2 m\u00e9s singular per reproduir l\u2019efecte dels tentacles. En primer lloc, els actors s\u2019enrotllaven els tentacles de la trampa del diable i, a continuaci\u00f3, diversos titellaires ocults s\u2019encarregaven d\u2019estirar-los a poc a poc. La seq\u00fc\u00e8ncia final es va reproduir cap enrere per a la pel\u00b7l\u00edcula. L\u2019\u00fanic efecte visual era la llum de l\u2019encanteri Lumus solem de l\u2019Hermione.<\/p>\n\n\n\n
La classe de Futurologia
La futurologia \u00e9s l\u2019art de predir el futur. Els estudiants hi aprenen m\u00e8todes per preveure esdeveniments futurs, com ara l\u2019observaci\u00f3 de boles de vidre i la lectura de fulles de te. La classe de Futurologia, tal com es veu a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban, la imparteix la professora Sibil\u00b7la Trelawney, una vident amb inclinaci\u00f3 a pronosticar la mort de qui la vulgui escoltar. La professora llan\u00e7a dues profecies que s\u2019acaben fent realitat: l\u2019una sobre en Harry Potter i l\u2019altra sobre en Voldemort. L\u2019actriu Emma Thompson va treballar amb els departaments de vestuari i maquillatge per dotar el seu personatge de l\u2019aspecte adequat. Ir\u00f2nicament, per ser alg\u00fa que t\u00e9 el do de la \u00abvisi\u00f3\u00bb, la professora Trelawney porta unes gruixudes ulleres d\u2019augment i, en entrar a classe mentre descriu les seves visions, topa amb una taula que no veu. En una escena, l\u2019aula de Futurologia \u00e9s plena de taules i estris per als estudiants que hi assisteixen, prove\u00efts de tasses de te i d\u2019una tetera per abocar-hi les fulles que llegiran a classe. Quan la decoradora Stephenie McMillan es va posar en contacte amb el departament d\u2019attrezzo per demanar trenta-sis teteres, utilitzades a Harry Potter i la pedra filosofal, aquestes van arribar en nom\u00e9s vint minuts. Ja des de la primera pel\u00b7l\u00edcula, el departament havia catalogat i emmagatzemat tots els plats, llibres i recordatoris utilitzats i els podia localitzar f\u00e0cilment. A l\u2019Hermione Granger l\u2019interessa ben poc l\u2019art de la futurologia i l\u2019endevinaci\u00f3, i despr\u00e9s d\u2019una interacci\u00f3 negativa amb la professora Trelawney, colpeja una bola de vidre que hi ha damunt d\u2019una taula i marxa feta una f\u00faria de la sala. A Harry Potter i l\u2019orde del f\u00e8nix, l\u2019Hermione, en Harry, en Ron i dos membres m\u00e9s de l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019en Dumbledore, en Neville Longbottom i la Luna Lovegood, s\u00f3n condu\u00efts a la Sala de les Profecies de la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics mitjan\u00e7ant un estratagema d\u2019en Voldemort, que vol sentir la profecia que afirma que \u00abaquell qui t\u00e9 el poder de v\u00e8ncer el Senyor de les Forces del Mal s\u2019acosta\u00bb. Com que la profecia es refereix a en Harry, el jove bruixot \u00e9s l\u2019\u00fanic capa\u00e7 d\u2019arrabassar f\u00edsicament l\u2019orbe de la profecia de mans del seu posse\u00efdor. Hi ha milers de profecies esf\u00e8riques emmagatzemades en prestatgeries de vidre que s\u2019estenen sense fi en totes direccions. \u00ab\u00c9s un enorme palau de vidre cobert de pols i teranyines\u00bb, explica el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig. La decoradora Stephenie McMillan va omplir el decorat amb quinze mil esferes de vidre reals, \u00abper\u00f2\u00bb, prossegueix Craig, \u00abaquesta xifra va ser multiplicada gaireb\u00e9 fins a l\u2019infinit pel departament d\u2019efectes visuals, que va ampliar l\u2019abast de la sala amb imatges generades per ordinador\u00bb. De fet, la Sala de les Profecies va ser el primer decorat generat totalment per ordinador de la s\u00e8rie de pel\u00b7l\u00edcules de Harry Potter. En apar\u00e8ixer els Cavallers de la mort, s\u2019inicia un combat contra l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019en Dumbledore per veure qui es queda amb la profecia i, en un esfor\u00e7 per fugir, la Ginny Weasley llan\u00e7a l\u2019encanteri Reducto, fet que provoca que els prestatges de vidre s\u2019esfondrin l\u2019un darrere l\u2019altre i que els orbes es vagin fent miques. Com que l\u2019escena s\u2019hauria de tornar a rodar moltes vegades des de diversos angles, es va veure que no nom\u00e9s suposaria un evident problema de seguretat per als actors, sin\u00f3 que a m\u00e9s es trigaria un munt d\u2019hores a tornar a muntar l\u2019escena per a cada nova presa. Com que a McMillan li encantava reciclar attrezzo, va fer servir algunes d\u2019aquests orbes fabricats artesanalment com a dispensadors de begudes en un carret\u00f3 de caf\u00e8 que hi ha a l\u2019atri de la Conselleria.<\/p>\n\n\n\n
El Torneig dels Tres Bruixots
El Torneig dels Tres Bruixots \u00e9s una competici\u00f3 llegend\u00e0ria que posa a prova la valentia, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l\u2019habilitat m\u00e0gica de les tres principals escoles de bruixots europees per promoure la cooperaci\u00f3 m\u00e0gica internacional. Les tres proves que s\u2019hi organitzen s\u00f3n extremament perilloses: escapolir-se d\u2019un drac, fer un rescat submar\u00ed i travessar un laberint, tot plegat per aconseguir el premi del torneig: la Copa dels Tres Bruixots. Els participants, anomenats campions, s\u00f3n seleccionats despr\u00e9s de dipositar els seus noms al calze de foc. La campiona de l\u2019acad\u00e8mia femenina Beauxbatons \u00e9s la delicada per\u00f2 tena\u00e7 Fleur Delacour, el de l\u2019Institut Durmstrang \u00e9s en Viktor Krum, jugador de quidditch professional, i el campi\u00f3 de Hogwarts \u00e9s el noble i just Cedric Diggory, de Hufflepuff. Aleshores, davant la sorpresa de tothom, un altre nom surt del calze: el d\u2019en Harry Potter! Sense que ning\u00fa no en fos conscient, la Copa dels Tres Bruixots seria el recipient que portaria a un enfrontament cara a cara entre un Voldemort amb un cos f\u00edsic ja complet i en Harry Potter per primer cop des que era un nad\u00f3. Com \u00e9s tradici\u00f3, durant l\u2019\u00e8poca nadalenca s\u2019organitza un Ball d\u2019Hivern per als estudiants. En un Gran Sal\u00f3 decorat en tons plata, en Harry veu com la noia que li agrada, la Xo Xang, balla amb en Cedric Diggory, en Ron es vesteix amb un conjunt de gala horror\u00f3s i l\u2019Hermione est\u00e0 molesta per la reacci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a la seva cita amb en Viktor Krum. La primera tasca del Torneig dels Tres Bruixots consisteix a trobar un ou daurat que cont\u00e9 una pista vital per a la realitzaci\u00f3 de la segona tasca i que es troba sota la cust\u00f2dia d\u2019un drac. Abans de la competici\u00f3, els quatre campions treuen d\u2019una bossa una versi\u00f3 en miniatura dels dracs. Hi ha un bola de foc xin\u00e8s, un morrominso suec, un gal\u00b7l\u00e8s verd com\u00fa i un cuadeserra hongar\u00e8s, que \u00e9s el que tria en Harry. De fet, en Harry ja ha vist realment aquest drac en una g\u00e0bia la nit anterior, i per aix\u00f2 el departament de criatures va crear un model a mida real del cap i la major part del cos del cuadeserra. \u00abB\u00e9\u00bb, diu el supervisor d\u2019efectes de criatures Nick Dudman, \u00abno s\u2019ha de rebutjar mai l\u2019oportunitat de construir un drac!\u00bb. El cuadeserra era, en ess\u00e8ncia, un gran titella. A la pantalla, alguns membres de l\u2019equip s\u2019amagaven sota les ales i les agitaven, mentre que d\u2019altres movien la g\u00e0bia. Per\u00f2 si creant un drac de dotze metres encara no n\u2019hi havia prou, Dudman i el dissenyador d\u2019efectes especials John Richardson van decidir que, a m\u00e9s, el cuadeserra havia de llan\u00e7ar foc real. Per fer-ho, es va modelar un nou cap de drac en fibra de vidre i se\u2019l va dotar d\u2019un musell d\u2019aramida ign\u00edfug. A continuaci\u00f3, es va col\u00b7locar un llan\u00e7aflames a la boca de la criatura capa\u00e7 de llan\u00e7ar foc a nou metres, controlat per un sistema inform\u00e0tic d\u2019alt rendiment per poder repetir els moviments amb precisi\u00f3. El musell del drac, que era la part que m\u00e9s patia l\u2019efecte de les flamarades, estava fet d\u2019acer, i aix\u00f2 creava un inesperat i vist\u00f3s efecte en disparar el foc.<\/p>\n\n\n\n
El bosc prohibit i l\u2019encantament Patronus
Al bosc prohibit hi viuen un munt de criatures m\u00e0giques, com ara unicorns, centaures i vesprals, unes criatures et\u00e8ries semblants als cavalls que nom\u00e9s s\u00f3n visibles per als qui han presenciat la mort. Al cor del bosc hi habita un niu de milers d\u2019acrom\u00e0ntules i la seva l\u00edder, Aragog, de la mida d\u2019un elefant. Mentre en Harry i en Ron s\u2019esforcen per resoldre el misteri de l\u2019hereu de Slytherin a Harry Potter i la cambra dels secrets, en Hagrid els suggereix que \u00absegueixin les aranyes\u00bb. Els milers de cries de l\u2019Aragog es van crear digitalment, per\u00f2 el supervisor d\u2019efectes de criatures Nick Dudman va tenir l\u2019oportunitat de crear l\u2019acrom\u00e0ntula, de quatre metres d\u2019al\u00e7ada, que camina i parla. Els moviments silenciosos i amena\u00e7adors de l\u2019aranya gegant es van poder plasmar gr\u00e0cies a un sistema Aquatronics, que incorpora cables bombats amb aigua. L\u2019aranya es va col\u00b7locar sobre una plataforma amb un contrap\u00e8s en un extrem. Quan els titellaires que operaven les potes del darrere de l\u2019Aragog l\u2019inclinaven cap amunt, l\u2019aranya caminava cap endavant. A m\u00e9s, a la boca de la criatura s\u2019hi va instal\u00b7lar un sistema activat per veu que es movia en sincronia amb un enregistrament de l\u2019actor Julian Glover. Aix\u00f2 va permetre a Daniel Radcliffe com a Harry i a Rupert Grint com a Ron interactuar en temps real amb la criatura. A Rupert Grint no li agraden gens les aranyes a la vida real, aix\u00ed que la primera vegada que va veure l\u2019Aragog, \u00abno estava actuant\u00bb, explica. \u00abTenia por de deb\u00f2\u00bb. Amb el pas de les pel\u00b7l\u00edcules, l\u2019immens i boir\u00f3s bosc prohibit es va anar tornant cada cop m\u00e9s teatral i terror\u00edfic i, com un personatge enigm\u00e0tic, estava cada cop m\u00e9s envoltat d\u2019un halo de misteri. Dins dels seus tenebrosos confins, en Harry Potter es troba amb una bandada de centaures, nobles vesprals, esgarrifoses acrom\u00e0ntules i fins i tot una forma incorp\u00f2ria d\u2019en Voldemort. Un dels enfrontaments m\u00e9s perillosos d\u2019en Harry \u00e9s quan rescata el seu padr\u00ed, en Sirius Black, d\u2019un eixam de dem\u00e8ntors a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban. Harry mostra una reacci\u00f3 extrema als dem\u00e8ntors, criatures espectrals que succionen l\u2019\u00e0nima de les seves v\u00edctimes, per la qual cosa el professor Llopin li fa una classe privada perqu\u00e8 aprengui a llan\u00e7ar l\u2019encanteri Patronus, l\u2019\u00fanic que permet dispersar aquestes terribles criatures. Un patronus \u00e9s una for\u00e7a positiva que requereix que el bruixot pensi en els seus records m\u00e9s feli\u00e7os mentre el llan\u00e7a. En la seva forma m\u00e9s poderosa, adopta l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un animal propi per a cada bruixot. El patronus d\u2019en Harry \u00e9s un c\u00e9rvol, com el del seu pare. A Harry Potter i l\u2019orde del f\u00e8nix, Harry ensenya a llan\u00e7ar l\u2019encantament a l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019en Dumbledore: Expecto patronum! El patronus de l\u2019Hermione \u00e9s una ll\u00fadria; el de la Luna, una llebre, i el d\u2019en Ron, un Jack Russell Terrier. Els artistes conceptuals de la pel\u00b7l\u00edcula tamb\u00e9 van crear possibles patronus per a altres personatges, com un vespral, una guineu i un ximpanz\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
La cabana d\u2019en Hagrid
En Rubeus Hagrid \u00e9s el guardi\u00e0 dels terrenys de Hogwarts i la primera persona que informa en Harry Potter que \u00e9s un bruixot. Aquest semigegant \u00e9s molt estimat pels estudiants, tot i la seva predilecci\u00f3 per les criatures perilloses. La cabana d\u2019en Hagrid es troba a tocar del bosc prohibit i, malgrat les dimensions del seu resident, es tracta d\u2019un modest habitatge de forma octogonal amb una sola estan\u00e7a per menjar, dormir i treballar. El dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig volia que la casa d\u2019en Hagrid tingu\u00e9s un aire de cabana, ja que el personatge \u00e9s guardaboscos, i la va omplir d\u2019elements decoratius de tem\u00e0tica animal. El fet que esdevingu\u00e9s professor de Crian\u00e7a de Criatures M\u00e0giques a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban va obligar a millorar-la, per la qual cosa s\u2019hi va afegir una segona habitaci\u00f3 octogonal. Van caldre dos decorats per rodar les escenes de l\u2019interior de la cabana d\u2019en Hagrid, ja que els seus mobles i eines havien d\u2019estar a l\u2019altura de la mida del semigegant, per\u00f2 apareixen sobredimensionats quan en Harry, en Ron i l\u2019Hermione el visiten. Aix\u00f2 volia dir que tot, des de les tasses fins a les taules, passant per les g\u00e0bies dels animals i fins i tot el seu paraigua rosa, es va haver de fer en dues mides i que cada escena es va haver de rodar dues vegades. Els decoradors compraven el que necessitaven i despr\u00e9s el departament d\u2019attrezzo ho duplicava en una versi\u00f3 redimensionada. En Hagrid era conegut pel seu afecte per criatures de tota mena, incloses les que la resta de gent podria considerar perilloses. Una de les criatures que m\u00e9s desitjava era un drac. A Harry Potter i la pedra filosofal, quan en Harry, en Ron i l\u2019Hermione visiten en Hagrid una nit, descobreixen que ha adquirit un ou de drac\u2026 i que est\u00e0 a punt d\u2019eclosionar! Quan en Hagrid el col\u00b7loca damunt de la taula de l\u2019estan\u00e7a, l\u2019ou comen\u00e7a a tremolar i a rodar i, de sobte, la closca es trenca i en surt un petit, bav\u00f3s i desmanegat nad\u00f3 de la ra\u00e7a crestat noruec. En Hagrid el bateja com a Norbert. El petit drac moqueja, sacseja el cap i llan\u00e7a la seva primera flamarada, que socarrima la barba d\u2019en Hagrid. Es van bufar raigs d\u2019aire sota un gran ou de drac d\u2019attrezzo per fer-lo tremolar abans que eclosion\u00e9s, mentre que quan en Norbert en va emergir, era una creaci\u00f3 totalment digital. Per sort, el foc de la barba d\u2019en Hagrid tamb\u00e9 era digital. Els realitzadors van decidir que, en aquesta fase, la cresta del drac encara no estaria gaire desenvolupada. Els artistes digitals van dotar en Norbert d\u2019una caixa tor\u00e0cica ossuda, ales de ratpenat cori\u00e0cies, potetes de pollastre i un cos semblant al d\u2019un llangardaix. Tamb\u00e9 tenia parpelles dobles, un parell de banyes al cap i una cua que tra\u00e7ava \u00e0mplies escombrades.<\/p>\n\n\n\n
El joc del quidditch
El joc m\u00e9s popular al m\u00f3n m\u00e0gic \u00e9s el quidditch, un esport \u00e0gil i emocionant que es juga volant amb escombres sobre un camp ovalat. Per veure l\u2019activitat en tota la seva esplendor, els espectadors s\u2019asseuen dalt de les torres acolorides. Al principi, rodar els partits de quidditch va ser una experi\u00e8ncia esgotadora per als actors, que s\u2019havien d\u2019asseure a cavall de les seves escombres mentre es trobaven suspesos en una sala amb les parets de croma verda. Aviat es van produir aven\u00e7os tant pel que fa a la comoditat com a la tecnologia. Encara que els uniformes estaven prou ben protegits per a aquest joc brutal, no va ser fins a Harry Potter i el pres d\u2019Azkaban que es van afegir pedals i seients personalitzats a les escombres, a l\u2019estil de les bicicletes, els quals quedaven amagats sota les t\u00faniques, i que es va incorporar farciment als pantalons. La indument\u00e0ria i els arnesos millorats van afavorir l\u2019execuci\u00f3 de moviments m\u00e9s naturals, mentre que els dobles digitals van permetre fer jugades que serien impossibles per a un actor real. Per a Harry Potter i el misteri del Pr\u00edncep, es va fer tot el possible per \u00abfilmar\u00bb el quidditch com si fos un esport en directe, amb m\u00faltiples angles de c\u00e0mera en moviment, incl\u00f2s un operador de c\u00e0mera volador. La neu digital va colpejar l\u2019objectiu de la c\u00e0mera durant el partit hivernal. En canvi, es va rec\u00f3rrer a un efecte pr\u00e0ctic durant les proves d\u2019acc\u00e9s a l\u2019equip de quidditch, quan en Ron Weasley, interpretat per l\u2019actor Rupert Grint, va ser colpejat per un munt de bombes per fer palesa la seva manca de destresa. Com a ca\u00e7ador de Gryffindor, la tasca d\u2019en Harry Potter consisteix a atrapar la papallona daurada, una bola met\u00e0l\u00b7lica de la mida d\u2019una nou amb ales platejades que es despla\u00e7a r\u00e0pidament pel camp mentre el partit es desenvolupa. Si ho aconsegueix, el seu equip suma cent cinquanta punts. Per dissenyar la papallona, es va rec\u00f3rrer a una aerodin\u00e0mica cre\u00efble. Els artistes conceptuals van proposar l\u2019\u00fas d\u2019ales amb forma d\u2019arna o de vela de vaixell, i un dels primers dissenys fins i tot inclo\u00efa un parell de timons que semblaven aletes. Tamb\u00e9 era cabdal la mec\u00e0nica d\u2019aquestes ales, que es retreuen cap a l\u2019interior de la papallona quan aquesta no vola, per la qual cosa el seu disseny inclou dos canals profunds i estrets cisellats a la superf\u00edcie de la bola. \u00abSemblen simples motius decoratius superficials\u00bb, explica el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig, \u00abper\u00f2, de fet, oculten les ales\u00bb. Es van electroformar en coure nombroses versions de la papallona, per despr\u00e9s xapar-les en or. A m\u00e9s es van assignar efectes sonors a cadascuna de les peces de l\u2019equipament del joc; aix\u00ed, per exemple, la papallona daurada, amb el seu aleteig, fa el mateix so que un colibr\u00ed. I els artistes digitals es van encarregar que la papallona es reflect\u00eds a les ulleres d\u2019en Harry Potter cada cop que l\u2019objecte volava a prop seu.<\/p>\n\n\n\n
Les regles del quidditch
El quidditch \u00e9s un joc que es disputa a l\u2019aire entre dos equips de set jugadors que volen a cavall d\u2019escombres. L\u2019objectiu \u00e9s aconseguir el nombre m\u00e9s gran de punts ficant una pilota, la bomba, en un dels tres c\u00e8rcols, cosa que permet sumar deu punts per cada gol encertat, o b\u00e9 atrapant la papallona daurada, amb qu\u00e8 l\u2019equip obt\u00e9 cent cinquanta punts. El partit no s\u2019acaba fins que s\u2019atrapa la papallona daurada. L\u2019equip es compon de tres encistelladors, que intenten ficar la bomba dins dels c\u00e8rcols, i un porter, que mira de protegir-los per evitar que l\u2019equip rival marqui un gol. Hi ha dos batejadors, que colpegen les anomenades bales en un altre intent defensiu d\u2019aturar l\u2019equip contrari. Finalment, hi ha un ca\u00e7ador, la tasca del qual consisteix a atrapar la papallona daurada. La destresa d\u2019en Harry volant a cavall d\u2019una escombra el porta a convertir-se en el ca\u00e7ador m\u00e9s jove de l\u2019\u00faltim segle a Hogwarts. El director de Harry Potter i la pedra filosofal, Chris Columbus, volia que el quidditch tingu\u00e9s el mateix estil i la mateixa emoci\u00f3 que els esports dels muggles, per\u00f2 es va veure obligat a rebre un curs intensiu sobre les regles del joc per part de l\u2019autora J. K. Rowling abans de comen\u00e7ar el rodatge. El guionista Steve Kloves tamb\u00e9 li va fer diverses consultes, cosa que li va permetre assabentar-se que el quidditch s\u2019havia inspirat, en certs aspectes, en la seva afici\u00f3 al b\u00e0squet nord-americ\u00e0.
Els viatges i despla\u00e7aments en el m\u00f3n de la m\u00e0gia<\/p>\n\n\n\n
En el m\u00f3n de la m\u00e0gia, es pot viatjar per l\u2019aire, volant en escombres, vesprals o hipogrifs; per terra, amb el Hogwarts Express; i de vegades amb m\u00e8todes intermedis, com ara l\u2019aparetratge, que permet despla\u00e7ar-se de manera instant\u00e0nia d\u2019un lloc a un altre.<\/p>\n\n\n\n
La pols migrat\u00f2ria permet viatjar entre xemeneies de la xarxa migrat\u00f2ria. Nom\u00e9s cal situar-se dins de la xemeneia, llan\u00e7ar un grapat de la pols brillant i pronunciar el nom de la destinaci\u00f3 en veu alta. Aix\u00f2 s\u00ed, pobre d\u2019aquell que s\u2019equivoqui, tal com li va passar a en Harry Potter quan va pronunciar malament el nom de la ronda d\u2019Alla i va acabar al soterrani de Borgin i Burkes, a la ronda de Golallop. La xarxa migrat\u00f2ria \u00e9s una de les vies que permeten arribar a la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics, encara que tamb\u00e9 s\u2019han fet servir v\u00e0ters amb cisterna.<\/p>\n\n\n\n
Un portarreu pot ser qualsevol objecte inanimat sobre el qual s\u2019hagi llan\u00e7at un encantament per transportar alg\u00fa que l\u2019agafi en un lloc predeterminat. A Harry Potter i el calze de foc, els Weasley, els Diggory i en Harry utilitzen una bota perqu\u00e8 els envi\u00ef al 422\u00e8 Mundial de Quidditch.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Hermione Granger fa servir un reculatemps per viatjar enrere en el temps i poder assistir a m\u00e9s classes dins del mateix horari. Quan l\u2019artefacte es va encarregar a l\u2019artista gr\u00e0fica Miraphora Mina, aquesta va voler que la pe\u00e7a no crid\u00e9s especialment l\u2019atenci\u00f3, per\u00f2 que a la vegada tingu\u00e9s elements m\u00f2bils. A m\u00e9s d\u2019inspirar-se en els rellotges, Mina tamb\u00e9 va prendre diversos instruments astrol\u00f2gics com a models. \u00abEm vaig fixar en els astrolabis\u00bb, recorda Mina, \u00abi el que m\u00e9s em va agradar era que es tractava d\u2019instruments plans, amb una forma que em va semblar prou discreta\u00bb. El reculatemps no va cridar l\u2019atenci\u00f3 de ning\u00fa fins que l\u2019Hermione li va revelar a en Harry com el duia posat al damunt. \u00abPer\u00f2 quan ella el fa servir, cobra vida\u00bb, continua Mina. \u00abEsdev\u00e9 un objecte tridimensional perqu\u00e8, en realitat, \u00e9s tracta d\u2019un anell col\u00b7locat dins d\u2019un altre anell que s\u2019obre per permetre que giri parcialment\u00bb. Mina va idear dos lemes sobre el temps per gravar-los a l\u2019artefacte. A l\u2019exterior es llegeix: \u00abEm veur\u00e0s cadascuna de les hores marcar, per\u00f2 mai de la vida l\u2019astre rei avan\u00e7ar\u00bb. I a l\u2019anell interior: \u00abLa utilitat i valor que jo pugui tenir dependran de per a qu\u00e8 m\u2019hagis de fer servir\u00bb. Mina va dotar la cadena del reculatemps d\u2019un tancament doble perqu\u00e8 pogu\u00e9s envoltar tant en Harry com l\u2019Hermione. La utilitat del reculatemps va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ajudar l\u2019Hermione a augmentar la seva c\u00e0rrega lectiva; el seu \u00fas esdev\u00e9 crucial quan ella i en Harry han d\u2019intentar salvar dues vides innocents d\u2019execucions injustes. A Harry Potter i el nen male\u00eft, els fills d\u2019en Harry i en Draco en tornen a utilitzar els reculatemps perqu\u00e8 els ajudin en les seves aventures.<\/p>\n\n\n\n
Les Conselleries d\u2019Afers M\u00e0gics
A la majoria dels pa\u00efsos del m\u00f3n hi ha una Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics que governa les comunitats m\u00e0giques dins les seves fronteres, dirigida per un conseller. Les oficines governamentals de la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics per al m\u00f3n de la m\u00e0gia a la Gran Bretanya es troben a Whitehall, Londres, directament sota la seu del govern muggle. El seu hom\u00f2leg franc\u00e8s \u00e9s el Minist\u00e8rie des Affaires Magiques, a Par\u00eds. La versi\u00f3 nord-americana de la Conselleria \u00e9s el Magical Congress of the United States of America, anomenat MACUSA, situat a la ciutat de Nova York. Cada conselleria aplica lleis i reglaments i supervisa les interaccions entre bruixots i muggles. Els funcionaris es desplacen fins a la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics a Londres mitjan\u00e7ant la Floo Network. A Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2), en Harry, en Ron i l\u2019Hermione entren a la Conselleria a trav\u00e9s dels lavabos i banys propers. Els visitants baixen al pati interior de la Conselleria per una cabina de tel\u00e8fon que hi ha al carrer de sobre despr\u00e9s de marcar 62442. Cal destacar que en convertir els n\u00fameros a lletres al teclat del tel\u00e8fon, conjuren la paraula \u00abm\u00e0gia\u00bb. All\u00e0, ascensors que, a m\u00e9s de pujar i baixar, es poden moure en altres direccions, transporten els treballadors entre deu nivells que contenen les oficines dels diversos departaments, com ara el de misteris. La Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics va ser el decorat m\u00e9s gran creat per a les pel\u00b7l\u00edcules de Harry Potter, amb seixanta-set metres de llarg, quadruplicats fins a dos-cents seixanta-vuit metres mitjan\u00e7ant CGI. El seu pati interior es va cobrir amb m\u00e9s de trenta mil rajoles de fusta pintades per dotar-les d\u2019una lluentor cer\u00e0mica, inspirada en el metro de Londres. El pati interior de la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics allotja un quiosc de premsa que ven El Peri\u00f2dic Prof\u00e8tic, un carret\u00f3 de menjar i la Font de la Germandat M\u00e0gica, de tons daurats. Aquesta font presenta les est\u00e0tues d\u2019una bruixa, un centaure, un elf dom\u00e8stic i un follet davant d\u2019una altra est\u00e0tua molt m\u00e9s alta d\u2019un bruixot que reposa damunt d\u2019un pedestal. \u00abPer\u00f2 es tracta d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 de figures for\u00e7a idealitzada\u00bb, explica Craig, \u00abque contradiu la veritat del que passa a la Conselleria en aquell moment\u00bb. Els quatre personatges m\u00e9s petits es van esculpir amb escuma, per\u00f2 per aconseguir l\u2019al\u00e7ada que els realitzadors desitjaven per al bruixot, que ultrapassaria el sostre del plat\u00f3, l\u2019est\u00e0tua es va haver de generar per ordinador. A Harry Potter i l\u2019ordre del f\u00e8nix, l\u2019Albus Dumbledore i Lord Voldemort s\u2019enfronten en una batalla de varetes en aquest pati interior en la que \u00e9s la seva primera trobada directa a les pel\u00b7l\u00edcules. El director David Yates volia que fes l\u2019efecte que els bruixots utilitzaven elements de l\u2019estan\u00e7a per conjurar-los i convertir-los en encanteris m\u00e9s perillosos i poderosos. En un cert moment, en Dumbledore recull l\u2019aigua de la font, la fa volar per l\u2019estan\u00e7a i la utilitza per tancar en Voldemort en una pres\u00f3 aqu\u00e0tica. A l\u2019actor Ralph Fiennes, que interpretava el paper de Voldemort, l\u2019havien lligat a una plataforma girat\u00f2ria perqu\u00e8 sembl\u00e9s que l\u2019estaven sacsejant. A continuaci\u00f3, es van filmar dues grans esferes girat\u00f2ries de plexigl\u00e0s amb aigua que els flu\u00efen pel damunt i per dins i es van combinar amb les imatges de Fiennes per crear l\u2019esfera d\u2019aigua. Quan la Conselleria \u00e9s enva\u00efda pels seguidors d\u2019en Voldemort a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2), la Font de la Germandat M\u00e0gica queda substitu\u00efda per una nova est\u00e0tua, inspirada en la cultura de l\u2019\u00e8poca sovi\u00e8tica, anomenada \u00abLa m\u00e0gia mana\u00bb. Julian Murray va esculpir l\u2019est\u00e0tua, que inclou seixanta figures entrella\u00e7ades que sostenen el pes de la tirania de la Conselleria damunt l\u2019esquena, representada per un bloc de grans dimensions coronat per una bruixa i un bruixot triomfants.<\/p>\n\n\n\n
El personal de la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics
Una empleada de la Conselleria que destaca especialment, i no nom\u00e9s per la seva manera de vestir, \u00e9s la Dolors Jane Umbridge, subsecret\u00e0ria superior del conseller d\u2019Afers M\u00e0gics. A Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 1), l\u2019Umbridge, despr\u00e9s d\u2019haver sigut professora a Hogwarts durant un breu per\u00edode, \u00e9s ascendida com a directora del Comit\u00e8 de Registre dels Fills de Muggles. Aquest comit\u00e8, creat quan en Voldemort i els seus sequa\u00e7os van canviar l\u2019estructura de poder de la Conselleria, tenia com a objectiu registrar les bruixes i bruixots que no fossin de sang pura, per\u00f2, com era d\u2019esperar, va acabar alimentant un clar prejudici cap als fills de muggles i els sang de fang. En Harry Potter, camuflat mitjan\u00e7ant una poci\u00f3 de la mutaci\u00f3 per semblar un alt funcionari de la Conselleria, s\u2019infiltra al comit\u00e8 a la recerca de l\u2019horrocreu en forma de medall\u00f3 que es troba en poder de l\u2019Umbridge. Entra cautelosament a la gran sala de rajoles negres, on els treballadors estan classificant els fullets de propaganda, que s\u2019enlairen des dels escriptoris fins a les b\u00fasties. Tal com explica l\u2019encarregada de decorats Stephenie McMillan, \u00abvam construir quaranta-vuit pupitres per als oficinistes que confeccionaven fullets contra els muggles, tot sota un enorme decorat amb sostre voltat\u00bb. En Harry activa un reclam xisclaire per crear una distracci\u00f3 i poder entrar al despatx de l\u2019Umbridge. I el seu nou despatx \u00e9s, tal com el descriu Stuart Craig, \u00abun altre esclat de rosa\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Les grans columnes cor\u00ednties daurades que envolten l\u2019estan\u00e7a reposen sobre s\u00f2cols enrajolats de color rosa. \u00abPer\u00f2\u00bb, explica McMillan, \u00abel despatx de l\u2019Umbridge a la Conselleria continua tenint molts dels elements, i bastants dels recarregats mobles francesos, que hi havia al seu despatx de Hogwarts\u00bb. La falsa reproducci\u00f3 de l\u2019escriptori \u00e9s de grans dimensions. \u00abI\u00bb, continua McMillan, \u00abla cadira de l\u2019escriptori tamb\u00e9 \u00e9s prou gran perqu\u00e8 els peus de l\u2019actriu Imelda Staunton, que \u00e9s m\u00e9s aviat menuda, no toquin a terra\u00bb. L\u2019escriptori de l\u2019Umbridge inclou paper de carta rosa adornat amb gats, un obrecartes amb una tapa de gat i un flasc\u00f3 de perfum amb decoraci\u00f3 tamb\u00e9 felina. La catifa rosa es va traslladar, aix\u00ed com la majoria dels plats de gatets, per\u00f2 a causa del poc temps que apareix en pantalla el despatx en aquesta ocasi\u00f3, els felins ja no es mouen ni miolen.<\/p>\n\n\n\n
MACUSA
El magizo\u00f2leg Newt Scamander t\u00e9 problemes amb el COMEUA (el Congr\u00e9s M\u00e0gic dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica) a B\u00e8sties fant\u00e0stiques i on trobar-les. Poc despr\u00e9s de la seva arribada a Nova York, \u00e9s detingut per la Tina Goldstein, una exauror del COMEUA que ara treballa a l\u2019Oficina de Permisos de Varetes M\u00e0giques. La Tina el det\u00e9 per haver infringit l\u2019Article 3A: no esborrar la mem\u00f2ria a un no-maj que havia presenciat una activitat m\u00e0gica. Tamb\u00e9 detecta un ensum que s\u2019ha escapat del malet\u00ed d\u2019en Newt, i el COMEUA t\u00e9 unes normes molt estrictes pel que fa a la pres\u00e8ncia de criatures m\u00e0giques a la ciutat. I, finalment, en Newt ha viatjat als Estats Units sense presentar la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per tramitar el perm\u00eds d\u2019\u00fas de la seva vareta. Com que la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 ambientada a finals de la d\u00e8cada de 1920, el dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig va haver d\u2019idear una nova localitzaci\u00f3 en un nou per\u00edode del m\u00f3n de la m\u00e0gia. La guionista J. K. Rowling va situar la seu del COMEUA a l\u2019edifici Woolworth, que era el gratacel m\u00e9s alt del m\u00f3n en aquella \u00e8poca. Quan Craig va visitar Nova York, es va adonar d\u2019una altra bona ra\u00f3 per triar-lo: damunt de l\u2019entrada hi ha un mussol de pedra. \u00abL\u2019interior de l\u2019edifici Woolworth no era particularment inspirador: all\u00e0 dins nom\u00e9s hi havia oficines rere oficines\u00bb, continua Craig. Aix\u00ed que, per dotar-lo d\u2019un aire m\u00e0gic, va decidir eliminar-ne els pisos i convertir-lo en un espai obert amb totes les finestres al descobert, all\u00f2 que Craig anomena \u00abuna catedral de llum\u00bb. El personal del COMEUA i els no bruixots comparteixen aquest espai. \u00abUn cop dins, el COMEUA queda ocult a ulls dels que l\u2019envolten\u00bb, afegeix Craig, a qui li va semblar emocionant jugar una vegada m\u00e9s amb la idea que un grup result\u00e9s invisible per a l\u2019altre. L\u2019oficina de la Tina Goldstein, on ella i la seva germana petita, la Queenie, distribueixen i arxiven les sol\u00b7licituds de permisos per als bruixots estrangers que visiten Nova York, est\u00e0 situada en una sala estreta i resclosida del soterrani. El dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig va disposar la pres\u00e8ncia del COMEUA a l\u2019edifici Woolworth, tal com ell mateix descriu, de manera que \u00abcom m\u00e9s avall, m\u00e9s servil fos la feina i m\u00e9s penoses les condicions\u00bb. La decoradora Anna Pinnock va basar el seu disseny en all\u00f2 que ella anomena les \u00abvastes corporacions d\u2019oficines novaiorqueses amb plantes d\u2019oficinistes mecan\u00f2grafs, els quals, tal com era t\u00edpic a l\u2019\u00e8poca, feien servir un sistema de tubs de succi\u00f3 al buit per traslladar la paperassa i els missatges per tot l\u2019edifici d\u2019una planta a una altra\u00bb. \u00abEn el nostre m\u00f3n, per\u00f2\u00bb, diu Pinnock, \u00abno hi ha oficinistes i les m\u00e0quines d\u2019escriure teclegen m\u00e0gicament les respostes a les sol\u00b7licituds per al perm\u00eds d\u2019\u00fas de varetes, que despr\u00e9s es dobleguen m\u00e0gicament i es transformen en rates d\u2019origami\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Noranta-sis m\u00e0quines d\u2019escriure adornen les fileres d\u2019escriptoris. Els dissenyadors gr\u00e0fics Miraphora Mina i Eduardo Lima van crear la versi\u00f3 desplegada i plana del Memorandum Rodentium, aix\u00ed com muntanyes de sol\u00b7licituds, peticions sense obrir, respostes a permisos i sobres, tots confeccionats a m\u00e0. Dos dels escriptoris pertanyen a les germanes Goldstein, la Tina i la Queenie, cadascun dels quals reflecteix el seu estil. L\u2019escriptori de la Tina est\u00e0 ordenat i organitzat, sense ni un sol paper fora de lloc. L\u2019escriptori de la Queenie, en canvi, \u00e9s un garbuix de papers de permisos, paquets de caramels, p\u00f3lvores i coloret i, fins i tot, una caixa de costura.<\/p>\n\n\n\n
El malet\u00ed d\u2019en Newt
El magizo\u00f2leg Newt Scamander va passar un any investigant per al seu best-seller, B\u00e8sties fant\u00e0stiques i on trobar-les, de lectura obligat\u00f2ria per als estudiants de primer curs de Hogwarts, equipat amb poc m\u00e9s que un malet\u00ed de cuir i una actitud positiva. En Newt estudia aquestes extraordin\u00e0ries criatures amb l\u2019objectiu d\u2019educar el p\u00fablic i fomentar-ne la conservaci\u00f3. Tamb\u00e9 es dedica a rescatar-les i reintroduir-les al seu h\u00e0bitat, per la qual cosa, per poder portar la seva col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019exemplars al damunt, crea entorns ideals per a elles ocults dins del seu modest malet\u00ed, digne d\u2019una inspecci\u00f3 muggle. A l\u2019entrada del malet\u00ed, hi ha un cobert alt i estret que cont\u00e9 totes les medicines, pocions i instruments que en Newt necessita per atrapar i tenir cura de les seves criatures. Com que en Newt ha viatjat molt, el cobert cont\u00e9 objectes reconeixibles tant del m\u00f3n muggle com del m\u00e0gic. Els departaments d\u2019attrezzo i gr\u00e0fic van crear etiquetes manuscrites, notes de recerca i gr\u00e0fics murals per a l\u2019estan\u00e7a. En Newt va crear m\u00e0gicament zones individualitzades a l\u2019interior del malet\u00ed per a les diferents esp\u00e8cies tot imitant els seus h\u00e0bitats naturals, com ara una tundra nevada, un bosc de bamb\u00fa i una sabana. El dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig i l\u2019artista conceptual Dermot Power van establir que, malgrat els seus esfor\u00e7os, en Newt no era un bruixot prou poder\u00f3s, i per aix\u00f2 totes les zones tenen un aspecte imperfecte i casol\u00e0. Una de les b\u00e8sties preferides d\u2019en Newt Scamander (i tamb\u00e9 de l\u2019Eddie Redmayne, l\u2019actor que interpreta en Newt) \u00e9s en Pickett el ballestrinc, una b\u00e8stia amb forma de plan\u00e7\u00f3 i insecte pal. Els ballestrincs fan com a molt vint cent\u00edmetres i viuen en arbres de fusta apta per a la fabricaci\u00f3 de varetes. En Newt es va trobar per primera vegada amb aquestes criatures quan era a Hogwarts, i ara en t\u00e9 una fam\u00edlia sencera vivint en un entorn adequat dins del seu malet\u00ed. Aquesta branca de ballestrincs est\u00e0 formada per en Titus, en Finn, la Poppy, en Marlow, en Tom i en Pickett, que \u00e9s molt t\u00edmid. \u00abEn Pickett t\u00e9 problemes afectius\u00bb, explica Redmayne, \u00abi en Newt el deixa gronxar-se a la butxaca superior de la seva jaqueta\u00bb. \u00abEls ballestrincs tamb\u00e9 s\u00f3n molt h\u00e0bils for\u00e7ant panys\u00bb. Els artistes conceptuals van estar creant fins a dues-centes versions d\u2019en Pickett al llarg de dos mesos abans de decidir-se pel disseny final. Per a les interaccions del ballestrinc al plat\u00f3 es va utilitzar un titella d\u2019en Pickett accionat per una vara. \u00abAl principi, ens van dir que en Pickett es movia massa a poc a poc\u00bb, explica Christian Manz, supervisor d\u2019efectes visuals d\u2019Animals fant\u00e0stics i on trobar-los, \u00abi que semblava massa vell\u00bb. Per tant, vam decidir jugar amb la velocitat, per\u00f2 mantenint els moviments gr\u00e0cils de la criatura\u00bb. En Pickett no t\u00e9 gaire animaci\u00f3 facial, per\u00f2 li fa llengotes a en Newt quan el magizo\u00f2leg li demana que li somrigui.<\/p>\n\n\n\n
Les fam\u00edlies de bruixots
Algunes fam\u00edlies de bruixots s\u2019esforcen per mantenir la puresa del seu llinatge casant-se nom\u00e9s amb altres bruixots. S\u2019autodenominen \u00absang pura\u00bb i la molt noble i antiga nissaga dels Black \u00e9s una de les m\u00e9s fermes a mantenir aquesta tradici\u00f3. Si algun dels seus membres es cas\u00e9s amb una persona no m\u00e0gica, anomenada \u00abmuggle\u00bb, o fins i tot amb alg\u00fa amb un sol progenitor m\u00e0gic, malconegut com a \u00abbord\u00bb, seria repudiat i esborrat del tap\u00eds familiar. Molts sang pura es van unir a la causa d\u2019en Voldemort per dominar el m\u00f3n muggle, com els Malfoy i els Lestrange. Entre ells hi ha bruixots que s\u00f3n obertament intolerants amb els que anomenen grollerament \u00absang de fang\u00bb, \u00e9s a dir, els nascuts de persones no m\u00e0giques, com ara l\u2019Hermione Granger. Altres fam\u00edlies de bruixots abracen la igualtat i moltes, com els Longbottom, els Dumbledore i els Potter, van arribar a unir-se a l\u2019orde del F\u00e8nix, una organitzaci\u00f3 creada per lluitar contra en Voldemort i les ambicions dels Cavallers de la mort. Quan els dissenyadors gr\u00e0fics Miraphora Mina i Eduardo Lima van rebre l\u2019enc\u00e0rrec de crear un tap\u00eds de quatre parets que represent\u00e9s l\u2019arbre geneal\u00f2gic d\u2019en Sirius Black al n\u00famero dotze de la pla\u00e7a Grimmauld, coneixien els noms d\u2019alguns dels seus parents dels llibres, per\u00f2 en necessitaven molts m\u00e9s per omplir una habitaci\u00f3 sencera. Per tant, el productor David Heyman va trucar a J. K. Rowling i li va demanar si els podia proporcionar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre la molt noble i antiga nissaga dels Black. Al cap de pocs instants, ella li va enviar diverses p\u00e0gines amb cinc generacions de noms i informaci\u00f3 sobre naixements, matrimonis i defuncions, a m\u00e9s de l\u2019emblema i el lema de la fam\u00edlia. Despr\u00e9s de la mort dels seus pares, en Harry Potter va ser criat per muggles: els seus oncles, la Pet\u00fania i en Vernon Dursley, que tenien un fill anomenat Dudley, de la mateixa edat que en Harry. Ells s\u00f3n, tal com la professora McGonagall els descriu, \u00abla pitjor mena de muggles imaginable\u00bb. Els Dursley viuen al carrer Privet, n\u00famero quatre, i obliguen en Harry a utilitzar l\u2019armari que hi ha sota l\u2019escala com a dormitori. Fan tot el possible per negar la seva her\u00e8ncia de bruixot, fins al punt d\u2019impedir-li obrir la carta d\u2019acceptaci\u00f3 a Hogwarts, malgrat que la mare d\u2019en Harry, la Lily, era la germana petita de la Pet\u00fania. A l\u2019hora de recrear el carrer Privet, el director de Harry Potter i la pedra filosofal, Chris Columbus, volia un lloc \u00abque fes l\u2019efecte de matar qualsevol espurna de creativitat o originalitat que pogu\u00e9s tenir qui hi visqu\u00e9s\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
\u00abHavia de ser un lloc que no result\u00e9s atractiu per al p\u00fablic, sin\u00f3 que transmet\u00e9s una clara sensaci\u00f3 opressiva. Es tracta d\u2019un lloc mesqu\u00ed, horror\u00f3s\u00bb. Una urbanitzaci\u00f3 de cases en s\u00e8rie, un indret en qu\u00e8 se succeeixen els habitatges l\u2019un darrere l\u2019altre, i tots amb el mateix aspecte, ja que aix\u00f2 \u00e9s precisament el que volen els Dursley: encaixar amb la resta. El dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig va pensar que el min\u00fascul dormitori d\u2019en Harry a l\u2019armari de sota les escales \u00absemblaria encara m\u00e9s depriment si es trob\u00e9s en una enorme i anodina zona urbana\u00bb. \u00abDe fet, aquest era el major contrast possible amb el m\u00f3n de la m\u00e0gia\u00bb. En realitat, l\u2019armari era tan petit que es va haver de construir amb parets desmuntables per poder-ne filmar l\u2019interior des de diversos angles.<\/p>\n\n\n\n
Lord Voldemort
Lord Voldemort \u00e9s tan temut al m\u00f3n dels bruixots que la majoria de les vegades la gent en diu \u00abaquell a qui no hem d\u2019anomenar\u00bb. Aquest bruixot tenebr\u00f3s es va proposar ja des de ben jove eradicar tots els bruixots que no fossin de sang pura, controlar la Conselleria d\u2019Afers M\u00e0gics i assolir la immortalitat. Per fer-ho, en Voldemort va reunir un ex\u00e8rcit d\u2019ac\u00f2lits, els anomenats Cavallers de la mort, va llan\u00e7ar sense pietat maleficis imperdonables i va crear horrocreus per allotjar-hi fragments de la seva \u00e0nima.<\/p>\n\n\n\n
En Voldemort va n\u00e9ixer amb el nom de Tod Morvosc Rodlel i va ser trobat a l\u2019orfenat de Wool per l\u2019Albus Dumbledore. A Hogwarts, el carisma d\u2019en Rodlel s\u2019obria pas entre estudiants i professors com una serp que captura la seva presa. Durant el seu ascens al poder, en Voldemort es va assabentar d\u2019una profecia sobre un nen que seria capa\u00e7 de derrotar-lo. Per tant, va llan\u00e7ar l\u2019Obitus per subitum (el Malefici de la Mort) contra els pares del nen i, despr\u00e9s, contra ell mateix: en Harry Potter. Per\u00f2 el malefici va rebotar i va fer que en Voldemort perd\u00e9s el seu poder abans de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n
A Harry Potter i el calze de foc, en Voldemort \u00abreneix\u00bb. L\u2019actor Ralph Fiennes portava urpes brutes als peus i dents postisses descolorides. Les venes viol\u00e0cies de la seva calba es van crear amb tatuatges transferibles, que dotaven la pell d\u2019una qualitat transl\u00facida. Per al peculiar nas d\u2019en Voldemort, els efectes visuals van \u00abeliminar\u00bb el d\u2019en Fiennes i el van substituir pels orificis reptilians.<\/p>\n\n\n\n
Quan encara era estudiant a Hogwarts, en Tod Rodlel va demanar al seu cap de resid\u00e8ncia, l\u2019Horaci Llagot, que li expliqu\u00e9s el funcionament d\u2019un aspecte de la m\u00e0gia negra, els horrocreus. A partir de llavors, va crear set horrocreus, que en Harry Potter va haver de trobar i destruir, ja que aquesta era l\u2019\u00fanica manera de convertir en Voldemort en mortal per derrotar-lo. En la seva forma m\u00e9s simple, s\u00f3n una copa, un anell, un llibre, una serp, una tiara i un medall\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El set\u00e8 horrocreu es va generar involunt\u00e0riament quan en Voldemort va intentar matar en Harry i un fragment de la seva \u00e0nima es va adherir al nen.<\/p>\n\n\n\n
La serp anomenada Nagini \u00e9s l\u2019\u00fanic altre horrocreu viu. La Nagini, la companya inseparable d\u2019en Voldemort, apareix per primera vegada a Harry Potter i el calze de foc, quan en Harry veu en somnis el fr\u00e0gil i debilitat Senyor de les forces del mal protegit per dos Cavallers de la mort a m\u00e9s de la serp. La Nagini era una creaci\u00f3 digital. Per\u00f2 primer el taller de criatures en va crear una maqueta a escala de sis metres de llarg, dissenyada per semblar una barreja entre una anaconda i una pit\u00f3. La maqueta es va pintar i despr\u00e9s es va escanejar per als artistes digitals. La Nagini tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer breument a Harry Potter i l\u2019ordre del F\u00e8nix, per\u00f2 per a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Parts 1 i 2) aquesta criatura tenia un paper molt m\u00e9s important, per la qual cosa els realitzadors la van voler dotar d\u2019una pres\u00e8ncia molt m\u00e9s amena\u00e7adora. L\u2019equip digital va estudiar una pit\u00f3 viva, la va dibuixar i filmar, i tamb\u00e9 en va prendre imatges d\u2019alta resoluci\u00f3 de les escates. La Nagini va conservar gran part dels seus trets de ra\u00e7a pit\u00f3, per\u00f2 amb les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dels escur\u00e7ons afegides a les celles i als ulls per dotar-la de m\u00e9s moviment. Tamb\u00e9 se li van afegir uns ullals molt m\u00e9s esmolats que li sobresortien de la boca. I, finalment, li van incorporar moviments d\u2019escur\u00e7ons i cobres per real\u00e7ar-ne el lliscament reptili\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
La batalla de Hogwarts
La batalla final entre les forces de la Llum i la Foscor per l\u2019\u00e0nima del m\u00f3n dels bruixots t\u00e9 lloc en un castell de Hogwarts calcinat i ru\u00efn\u00f3s a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2). Tal com sol passar al cinema, les escenes que es desenvolupen al castell en ru\u00efnes es van programar per rodar-se abans que les de l\u2019escola indemne. Es van col\u00b7locar piles de runa de poliestir\u00e8 per tot arreu, prou segures perqu\u00e8 els actors hi lluitessin a sobre. L\u2019equip d\u2019efectes visuals ja havia creat una versi\u00f3 digital del castell, que podien \u00abdestruir\u00bb per potenciar l\u2019efecte de devastaci\u00f3. Despr\u00e9s, es va retirar tota la runa per rodar plans impol\u00b7luts del castell. El dissenyador de producci\u00f3 Stuart Craig va considerar important que el perfil del castell com a edifici en ru\u00efnes continu\u00e9s sent una imatge potent. \u00abHav\u00edem passat anys perfeccionant Hogwarts per convertir-lo en una estructura visualment emblem\u00e0tica. No ens pod\u00edem limitar a reproduir-ne el disseny original amb alguns forats i zones esfondrades, sin\u00f3 que el vaig haver de redissenyar de dalt a baix com un edifici en ru\u00efnes sencer\u00bb. Com que s\u2019havia creat una maqueta digital de Hogwarts, Craig tamb\u00e9 va poder treballar amb l\u2019equip d\u2019efectes visuals per mantenir l\u2019autenticitat arquitect\u00f2nica de la zona i acostar-se m\u00e9s que mai a les escenes de combat. L\u2019afany d\u2019en Harry per derrotar en Voldemort es veu finalment recompensat quan s\u2019enfronta al Senyor de les forces del mal en el seu duel definitiu de varetes. El que al llibre era un breu enfrontament entre tots dos es va convertir en una batalla molt m\u00e9s llarga i espectacular, ja que, tal com explica el director David Yates, \u00abvaig pensar que hav\u00edem esperat molt de temps per veure-la!\u00bb. Yates va allargar la batalla perqu\u00e8 sembl\u00e9s realment un final. \u00abEls vam fer c\u00f3rrer per l\u2019escola\u00bb, continua, \u00abbatre\u2019s en duel i despr\u00e9s caure junts d\u2019una balustrada elevada, de manera que es retorcessin en un garbuix mentre lluitaven\u00bb. \u00abPer un moment, es van transformar l\u2019un en l\u2019altre\u00bb. Yates va considerar que aquest moment era una representaci\u00f3 visual del que s\u2019havia explorat tem\u00e0ticament al llarg de la hist\u00f2ria. \u00abEn Harry llan\u00e7a en Voldemort escales avall perqu\u00e8 sap que al bruixot malvat el terroritza la idea de morir\u00bb, explica Yates. \u00ab\u00abAix\u00ed que agafa en Voldemort pel coll i li diu: \u201cAu va, Tod, acabem aix\u00f2 com ho vam comen\u00e7ar: els dos junts\u201d\u00bb. \u00abAquesta \u00e9s la seva principal difer\u00e8ncia: en Harry no t\u00e9 por de morir\u00bb. Yates descriu aquesta seq\u00fc\u00e8ncia com a \u00abestranyament \u00edntima\u00bb. \u00abEn certa manera, existeixen l\u2019un gr\u00e0cies a l\u2019altre\u00bb, explica. \u00abLes seves vides es defineixen m\u00fatuament. S\u2019odien, per\u00f2 a la vegada es comprenen, tamb\u00e9\u00bb. La seva hist\u00f2ria sempre ha girat al voltant d\u2019aquesta relaci\u00f3 i volia treure-la a la llum a la pel\u00b7l\u00edcula final\u00bb. Stuart Craig, els dissenys del qual van ajudar a definir els moments m\u00e9s dram\u00e0tics del periple d\u2019en Harry Potter, es va mostrar satisfet amb el resultat final: \u00abL\u2019enfrontament final entre en Voldemort i en Harry al pati en ru\u00efnes, en un escenari compost essencialment de murs fumejants i del sol sortint darrere seu, \u00e9s emocionalment efica\u00e7. Representar-lo va ser un gran repte, per\u00f2 va valer la pena\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El Pensiu
A Harry Potter i el calze de foc, Harry descobreix que el director de Hogwarts, l\u2019Albus Dumbledore, guarda un Pensiu en un armari del seu despatx. Aquest dispositiu m\u00e0gic permet a l\u2019usuari veure els seus propis records o els d\u2019altres persones. Potser, si n\u2019haguessin tingut l\u2019oportunitat, el repartiment i l\u2019equip de les pel\u00b7l\u00edcules de Harry Potter haurien volgut guardar els seus records preferits en un Pensiu. Emma Watson atresora el record d\u2019un ball amb Daniel Radcliffe a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 1) que reflecteix la profunda i genu\u00efna amistat que els uneix. Daniel Radcliffe valora la seva experi\u00e8ncia interpretant la fat\u00eddica passejada d\u2019en Harry pel bosc prohibit a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Part 2) acompanyat per alguns dels millors actors brit\u00e0nics de la seva generaci\u00f3. I Rupert Grint recorda amb afecte el dia que Piccadilly Circus, un dels indrets m\u00e9s concorreguts de Londres, es va tancar per rodar una escena de Harry Potter. Un cop acabada la feina a Harry Potter i la pedra filosofal, la decoradora Stephenie McMillan recorda que Stuart Craig li va dir: \u00abCaram, que \u00e8pic tot plegat, no? Et sembla que en podries fer una altra?\u00bb. \u00abEn aquell moment em va semblar una bogeria\u00bb, explica, \u00abper\u00f2 aqu\u00ed ens teniu, deu anys despr\u00e9s\u00bb. \u00abCada cop que arribava un nou gui\u00f3, hi havia nous decorats que posaven a prova la nostra imaginaci\u00f3. I el que encara \u00e9s m\u00e9s important, cada vegada est\u00e0vem m\u00e9s interessats en el que els passaria a en Harry, en Ron i l\u2019Hermione\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El productor de Harry Potter, David Heyman, mai no va imaginar l\u2019any 1997, quan va llegir per primera vegada el manuscrit de Harry Potter i la pedra filosofal, que seria a l\u2019estudi Leavesden el 2010, treballant simult\u00e0niament a Harry Potter i les rel\u00edquies de la Mort (Parts 1 i 2), les dues pel\u00b7l\u00edcules que posarien fi a la hist\u00f2ria d\u2019en Harry Potter. Heyman es considera incre\u00efblement afortunat d\u2019haver format part de l\u2019univers Harry Potter. \u00abMai no m\u2019hauria imaginat una cosa com aquesta\u00bb, explica. \u00abNo es tracta nom\u00e9s d\u2019un fenomen brit\u00e0nic o nord-americ\u00e0. \u00c9s quelcom que sembla tocar la fibra de gent de totes les cultures, de tots els racons del m\u00f3n. La resposta i l\u2019entusiasme dels fans s\u00f3n incre\u00efbles. Mirar\u00e9 enrere amb gran agra\u00efment, sent conscient de fins a quin punt soc afortunat, i a la vegada, amb gran orgull per la feina feta i per tot el que hem sigut capa\u00e7os d\u2019aconseguir\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
S\u00f3n deu anys de records meravellosos no nom\u00e9s per als actors i l\u2019equip de les pel\u00b7l\u00edcules de Harry Potter, sin\u00f3 tamb\u00e9 per als fans dels llibres i les pel\u00b7l\u00edcules. A mesura que s\u2019han anat creant noves hist\u00f2ries del m\u00f3n dels bruixots per a la pantalla i l\u2019escenari, la seva m\u00e0gia ha inspirat nous records, compartits per amics i fam\u00edlies. Quins s\u00f3n els teus records preferits de Harry Potter?<\/p>\n\n\n\n
Catalan \u2013 Audio Guide Final Transcript: Harry Potter: del paper a la pantallaLa hist\u00f2ria d\u2019un noi que agafa un tren per anar a una escola per a bruixots es va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-3369","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n